Manifest 11 de setembre:

LA VEU, EN HONOR ALS MOTS, I ALS POETES.

(…) car no hi ha sal per guardar les paraules
sinó els llavis dels fills i els vostres versos

(Maria Àngels Anglada)

LA VEU, EN HONOR ALS MOTS, I ALS POETES.

Us proposem de fer plegats una mirada a la situació, a l’actualitat, en marxa, saludant la Diada que demà commemorem, i atenent als poetes. Segur que ens poden ajudar a veure detalls sovint amagats.

En termes actuals podem dir que s’ha acabat l’època autonòmica, i que els catalans hem pres consciència de la nostra història i dels fets actuals. Podem dir també que amb les consultes hem salvat uns fets bàsics de la democràcia civilitzada: el poble, la veu i el vot. La terra, els mots, la expressió pròpia.

Els hem salvat de violències, de silencis, o d’empresonaments que al nostre entorn acompanyaven fins ara el mot, el fet, el desig, el pensament, el debat i les converses sobre la independència, la terra, el poble, i els catalans.

Ens acompanyem alhora amb una Marxa de Torxes adaptada a l’ocasió. Esperem que us agradi el manifest i la 1ra Marxa de Torxes per la independència a Amer 10 de setembre de 2010.

Serà una marxa amb quietud

Que la consciència ho propiciï:

Que es mogui el pensament

Que es belluguin els mots

Que ballin les paraules i les dites

Que fem el salt que cal

Que ens comprometem net i clar

Com ho fan els poetes del poble

Com ho fa la veu del poble

Com ho fan les paraules vives

Com ho fem les persones conscients

“A cada amic, cisellador d’imatges
i caçador de mots, voldria dir-li:
—fes-te llavis pel crit d’aquesta terra.
D’un a un els seus sons ara m’arriben
com alts fills de la nit, diamants de l’insomni:
fidelitat us serà demanada
i un cant rebel a tota defallença,
car no hi ha sal per guardar les paraules
sinó els llavis dels fills i els vostres versos.”

Maria Àngels Anglada (Vic 1930- Figueres, 1999)

[A cada amic]

Pròpia la veu: Tenim veu pròpia

MEMÒRIA

“Memòria és generant enteniment e l’enteniment reep generació de memòria, car si no era nulla cosa remembrada, nulla cosa no podria ser entesa. On, en quant l’enteniment entén per la memòria, és la memòria generant i l’enteniment és generat. De memòria e d’enteniment és volentat ixent, car si no era la cosa membrada ni entesa, ja no podia ésser volguda.”

Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232 – Palma de Mallorca?, 1316).

[del El Llibre de contemplació en Déu (1271-1274)]

“del mal que hom té por, d’aquell hom se mor”

Joanot Martorell (1413/14-1468)

[de Tirant lo Blanc]

Segrestada la veu, el pensament, la llibertat:

LLIBERTAT

“(…) i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.”

Carles Riba (Barcelona 1893-1959)

[d’Elegies de Bierville IX Per a Pompeu Fabra (1943)]

Infames els atacs:

ATACS

“Bevíem a glops

aspres vins de burla

el meu poble i jo.

Escoltàvem forts

arguments del sabre

el meu poble i jo.(…)”

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985)

[d’El meu poble i jo (Cançons d'Ariadna, 1949)]

“Fràgils muralles,
arbres batuts pel vent entre les closes,

com en recorden
les reixes de silenci
entre molts pensaments i la paraula!
Tantes vegades
ens és negat, germans, dir cada cosa

amb el nom clar que una vella sang dicta!”

Maria Àngels Anglada (Vic, 1930- Figueres, 1999)

[Fràgils muralles]

Salvats els mots:

ENDAVANT

Recordem, entenem, prenem consciència i actuem. Si hem de resumir en quatre mots el que volem manifestar des d’Amer Decideix, podem triar aquests.

Recordem que som un poble amb veu pròpia, i història, i voluntat.

Entenem que l’estat actual ho nega i renega, Catalunya s’ofega.

Prenem consciència, no dissimulem, ni dolors ni projectes.

Actuem en conseqüència, mirem, veiem, escoltem, parlem.

I triem la independència. El 25 d’abril d’enguany a Amer ho varem votar, ho celebrem de nou, ho fem amb una crida a la implicació, a la complicitat de tothom a rumiar-hi, a parlar-ne; i treballar per aconseguir aviat aquella agradable sensació que ha de ser la de dir la teva, fer la teva, sense que algú et calli la boca o et digui que no ets res, que no existeixes.

“(…) i la vida fluirà un riu
de Salses a Guardamar,
i de Fraga a Maó,
sota la mirada d’una Patxamama
que espera fer l’amor
i no plorar la supervivència.”

Viola Canals

[Parirem de peu, d’Els vols de Campaneta i Peter Pan.

Panxamama Coop. Elx, 2002]

Per acabar escoltem l’Ovidi Montllor, que canta el poeta Estellès: M’aclame a tu.

Esperem que sigui una cançó d’ànim, consciència,

alegria i crida a l’acció.

10 de setembre de 2010

Flama de la consulta, Amer 24 d'abril de 2010

Recordem la flama de la consulta, que encenguérem el 24 d’abril passat en gest de benvinguda a la consulta sobre la independència a Amer el 25A.

Recordem l’acte de reafirmació i la sardana de germanor a la Plaça de la Vila, que arrencava en una marxa de torxes a l’Estació.

(Als qui en coneixeu d’història del poble: ens podríeu explicar si ha hagut, i quan i quantes, i de quines menes, de marxes de torxes, si se n’havien fet a Amer abans? Podeu afegir els detalls als comentaris, o si no posar-vos en contacte amb l’associació.)

Tornant a la flama, és símbol d’una tasca feta al poble, pel poble i per la recuperació d’una veu i vot que ens varen estar manllevats fa anys, molts anys. Una afirmació, veu i vot catalans, que en els darrers anys després del franquisme han estat vestits d’espera, i espera, i espera, tu espera mentre fabriquem oblit, confusió i conformisme…. o altres variants d’eufemismes. Una afirmació i expressió de detalls polítics i socials, bàsics i importants, que actualment ja no podem mantenir més temps ni enllosats ni amagats. Anem també recuperant la història i la memòria, i les passes en la internacionalització de la situació també han ajudat a poder veure’n problemes i solucions.

Detall de la Marxa de torxes, Amer, 24 d'abril de 2010

Hi ha batalles d’idees, de poder, de mitjans en jocs estranys d’informació i desinformació. De les idees podem dir que hem guanyat per la claredat donada la possibilitat de fer debat: la independència està sobre la taula per les properes eleccions, i això és èxit del moviment i de la consciència general. Ho és pel simple exercici d’una participació política de democràcia polida i ben informada (observeu que malgrat tanta feina contrària i de desdibuix, podem dir que amb les consultes que hem organitzat la gent, hem aprés a entendre com va això de la informació i la relació amb la nostra experiència i comunicació properes).

Ha estat un èxit ciutadà significatiu, propiciat en part per la feina de les consultes i la implicació de la gent, de nosaltres, de tothom. Hem guanyat la batalla de la recuperació de la consciència, la individual i la col·lectiva, i ens hem de felicitar per la part que ens toca i pel que això pugui permetre en present i futur. Per a aconseguir que tiri endavant no podem badar, però.

Acte de la Flama de la consulta a la Plaça de la Vila, detall de la encesa

El moviment per la independència té una història llarga, podeu trobar alguns detalls a la pàgina de la Comissió 100 anys d’estelada (i tornem a convidar els veïns a que expliqueu el que en coneixeu de la història local). Quedem-nos ara, per mirar de situar en l’actualitat la Diada nacional d’enguany, amb el moviment d’ençà la manifestació del 18 de febrer de 2006 fins el 10 de juliol passat en la resposta catalana a les pretensions del Tribunal Constitucional.

El 2006 va ser una arrencada amb una bona dosi d’aire i contacte entre la gent, demanàvem que no es retallés a Madrid l’estatut que havia aprovat en nostre Parlament. Aquesta manifestació va propiciar l’aparició de plataformes que en permetessin continuïtat, trobades, xocs, informació, contacte, poliments. Va continuar, i el procés de creixement, converses, trobades, i mobilització aquí, a Brussel·les, a Ginebra, a Barcelona, arreu, així com la possibilitat de fer-ne debat públic (al carrer i a la xarxa) més o menys reeixit. Tot plegat ens ha dut fins aquí, després de la clara i gran manifestació el 10J a Barcelona. Òmnium Cultural continua en marxa, i d’Amer Decideix ens hi adherim, i us convidem a fer-ho, al seu Manifest per l’11 de setembre de 2010.

Manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona, detall de la marxa

Una altra estona podem recordar-ne detalls del període, han estat moltes i diverses feines feixugues, de les que en podem celebrar els èxits, uns quants. Com ara aquest setembre de 2010 que tenim al davant.

Us animem i esperem, en la ganes i en la participació als actes, així com en la col·laboració qui s’hi vulgui apuntar, i sobretot, sempre, en l’acció política informada, conscient i responsable.