Un petit tast per l’organització de la marxa de Torxes per la independència Amer 2010.
Flama de la consulta, Amer 24 d'abril de 2010
Recordem la flama de la consulta, que encenguérem el 24 d’abril passat en gest de benvinguda a la consulta sobre la independència a Amer el 25A.
Recordem l’acte de reafirmació i la sardana de germanor a la Plaça de la Vila, que arrencava en una marxa de torxes a l’Estació.
(Als qui en coneixeu d’història del poble: ens podríeu explicar si ha hagut, i quan i quantes, i de quines menes, de marxes de torxes, si se n’havien fet a Amer abans? Podeu afegir els detalls als comentaris, o si no posar-vos en contacte amb l’associació.)
Tornant a la flama, és símbol d’una tasca feta al poble, pel poble i per la recuperació d’una veu i vot que ens varen estar manllevats fa anys, molts anys. Una afirmació, veu i vot catalans, que en els darrers anys després del franquisme han estat vestits d’espera, i espera, i espera, tu espera mentre fabriquem oblit, confusió i conformisme…. o altres variants d’eufemismes. Una afirmació i expressió de detalls polítics i socials, bàsics i importants, que actualment ja no podem mantenir més temps ni enllosats ni amagats. Anem també recuperant la història i la memòria, i les passes en la internacionalització de la situació també han ajudat a poder veure’n problemes i solucions.
Detall de la Marxa de torxes, Amer, 24 d'abril de 2010
Hi ha batalles d’idees, de poder, de mitjans en jocs estranys d’informació i desinformació. De les idees podem dir que hem guanyat per la claredat donada la possibilitat de fer debat: la independència està sobre la taula per les properes eleccions, i això és èxit del moviment i de la consciència general. Ho és pel simple exercici d’una participació política de democràcia polida i ben informada (observeu que malgrat tanta feina contrària i de desdibuix, podem dir que amb les consultes que hem organitzat la gent, hem aprés a entendre com va això de la informació i la relació amb la nostra experiència i comunicació properes).
Ha estat un èxit ciutadà significatiu, propiciat en part per la feina de les consultes i la implicació de la gent, de nosaltres, de tothom. Hem guanyat la batalla de la recuperació de la consciència, la individual i la col·lectiva, i ens hem de felicitar per la part que ens toca i pel que això pugui permetre en present i futur. Per a aconseguir que tiri endavant no podem badar, però.
Acte de la Flama de la consulta a la Plaça de la Vila, detall de la encesa
El moviment per la independència té una història llarga, podeu trobar alguns detalls a la pàgina de la Comissió 100 anys d’estelada (i tornem a convidar els veïns a que expliqueu el que en coneixeu de la història local). Quedem-nos ara, per mirar de situar en l’actualitat la Diada nacional d’enguany, amb el moviment d’ençà la manifestació del 18 de febrer de 2006 fins el 10 de juliol passat en la resposta catalana a les pretensions del Tribunal Constitucional.
El 2006 va ser una arrencada amb una bona dosi d’aire i contacte entre la gent, demanàvem que no es retallés a Madrid l’estatut que havia aprovat en nostre Parlament. Aquesta manifestació va propiciar l’aparició de plataformes que en permetessin continuïtat, trobades, xocs, informació, contacte, poliments. Va continuar, i el procés de creixement, converses, trobades, i mobilització aquí, a Brussel·les, a Ginebra, a Barcelona, arreu, així com la possibilitat de fer-ne debat públic (al carrer i a la xarxa) més o menys reeixit. Tot plegat ens ha dut fins aquí, després de la clara i gran manifestació el 10J a Barcelona. Òmnium Cultural continua en marxa, i d’Amer Decideix ens hi adherim, i us convidem a fer-ho, al seu Manifest per l’11 de setembre de 2010.
Manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona, detall de la marxa
Una altra estona podem recordar-ne detalls del període, han estat moltes i diverses feines feixugues, de les que en podem celebrar els èxits, uns quants. Com ara aquest setembre de 2010 que tenim al davant.
Us animem i esperem, en la ganes i en la participació als actes, així com en la col·laboració qui s’hi vulgui apuntar, i sobretot, sempre, en l’acció política informada, conscient i responsable.
