Amer Decideix: Què fem el 23, 24 i 25 d’abril de 2010?
Bilbeny localitza la casa de Colom al barri de la Ribera de Barcelona
L’hora de votar, a Amer el 25A, som-hi!
Moltes gràcies, Vicent Partal.
VilaWeb TV, notícies de les consultes 25A. La força de la gent.
Amer Decideix, el que està en joc.
Punt de llibre, de Granollers Decideix
Amer Decideix, especial Sant Jordi.
Notícies i treballs sobre les consultes. 23 d’abril de 2010.
El president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, ha assegurat en una entrevista a l’Avui que una de les coses que ha fallat en les consultes del darrer cap de setmana és que “hi ha hagut amenaces. Amenaces de l’entorn del partit socialista a immigrants, que en cas que votessin se’ls retiraria el permís de residència, i a la gent gran amb la pensió”.
També retreu a la coordinadora que “no li he vist que parlés si no és d’èxit. S’hauria de saber què ha funcionat bé i què no. Cas per cas, i mirar de millorar”. En aquest sentit, admet que “podria haver existit unitat organitzativa, però alguns es van negar a fer-la factible. L’intent, a l’octubre, va fracassar. Determinades plataformes ho van fer impossible. I des d’aleshores cada municipi ha anat al seu aire, sense cap mena de planificació de dates…”.
“Penso que les poblacions que no estiguin en condicions, no per la seva sociologia sinó per l’estructura organitzativa, que no s’hi fiquin”, ha afegit. “No és una qüestió de ciutats grans o petites, és una qüestió d’organització, de la dedicació i de fer la feina ben feta, amb la particularitat de cada població”, ha sentenciat.
1 m. [LC] Mirada . Un esguard tendre, amenaçador.
2 1 m. [LC] Consideració . Tenir esguard envers algú.
2 2 [LC] [AD] en esguard de loc. prep. En comparació de.
2 3 [LC] [AD] per esguard de loc. prep. En consideració a.
2 4 [LC] tenint esguard que… Considerant que…
3 m. [LC] dar-se un esguard amb algú Tenir-hi una retirança.
Manifest, Feliu Ventura (goear)
ARRIBA UN ALTRE MOMENT CULMINANT EN LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA CAUSA DE LA NACIÓ CATALANA
El dia 8 de Maig milers de catalans a Ginebra!
Des de Brussel·les, passant per Arenys de Munt i continuant per totes les tongades de consultes sobre la independència els catalans seguim avançant en el camí de la nostra llibertat nacional. Tant des de dins com ara des de fora -a la ONU- seguim manifestant inequívocament el què som i el què volem. Portarem al cor d’Europa l’exemple, l’esforç,
el compromís de molts milers de catalans i catalanes i el resultat de les consultes realitzades arreu del territori!!
Viatge organitzat en autobús.
Programa previst:
Sortida d’Olot (estació autobusos) el divendres dia 7 a les 8 del vespre.
Recollida de viatgers a diferents municipis (Les Preses, Vall d’en Bas, St. Feliu de P. Les Planes , Amer, La Cellera, Anglès, Bescanó),Girona i Figueres
Arribada a Ginebra cap a les 8 del matí. Primera visita a la ciutat.
12 del migdia, participació en els diferents actes previstos davant la seu de l’ONU
Dinar i passeig turístic per la ciutat.
Abans de les 6 de la tarda sortida cap a Catalunya.
El preu del viatge per persona és de 55 €
Informació i inscripció:
Tels 678165020 / 678830145
Web: www.deumil.cat
Una vegada confirmada la plaça hauran de fer l’ingrés al número de compte següent especificant : Viatge Ginebra, nom i cognom i telèfon de contacte.
Nº Compte: 2074 0105 17 3272406448
Cal actuar amb celeritat. El temps és limitat i les places també!!
Us deixo les estadístiques que des del dia de creació de la web fins al dia d’ahir s’han anat guardant:
Podem veure la gran importància que han tingut els diferents actes en quant a captació de visitants per la web.
Que cadascú en tregui, i si vol comparteixi, les seves pròpies conclusions.
Off-topic: A títol personal he quedat gratament sorprès del percentatge favorable d’utilització del navegador Firefox (de codi lliure i en català) enfront del ja obsolet i anti-estàndards web Internet Explorer (el qual fins fa molt poc no es podia trobar en català).
Associació La Teranyina, i participants al taller, moltes gràcies! 
felicitats
VilaWeb TV: informatiu diari especial sobre les consultes del 25-A (III)
Visitem Reus, la segona ciutat més gran de la tercera tanda del referèndum, i entrevistem el politòleg Jordi Muñoz (UAB)
Les consultes també celebren la Diada
“La proximitat de la tercera onada de consultes sobre la independència farà que aquest Sant Jordi sigui especial a bona part de la geografia catalana. A molts dels més de 200 municipis que votaran diumenge s’hi han organitzat actes per acabar de donar a conèixer la consulta aprofitant la diada de les roses i els llibres. A més la majoria de comissions organitzadores, com Girona Decideix, augmentaran els punts de recollida de vot anticipat per aprofitar l’afluència de visitants que tindran els carrers durant la diada. Per altra banda, des de Granollers Decideix s’ha preparat una aplicació informàtica que permet enviar roses virtuals aquest 23 d’abril, que arriben al destinatari acompanyades d’un vot animant a participar en la consulta de diumenge. (…)”
Milers de persones ja han votat anticipadament a la consulta del 25 d’abril
Les votacions anticipades que han organitzat les comissions organitzadores de la consulta del 25 d’abril han provocat que milers de persones ja hagin exercit el seu dret a vot. Crònica.cat fa un repàs de les dades de vot anticipat en temps real.
“(…) Són temps d’avançar i prendre decisions. Joan Brossa ens ho recorda: “El rellotge no espera mai ningú. Sempre camina”.”
«El dit d’en Colom» evidencia la voluntat censora del regne de Castella
21/04/10 02:00 – Barcelona – J. BORDES email protegit
[Jordi Bilbeny, en una imatge d'arxiu. Foto: R. BEGINES.]
Jordi Bilbeny, en una imatge d’arxiu. Foto: R. BEGINES.
1
Notícies de …
* Barcelona
Jordi Bilbeny passejava ahir per Santa Maria del Mar (al carrer Mirallers) per descobrir la casa pairal dels Colom. Joan Colom, conegut com a Cristòfor Colom, descobridor d’Amèrica, va ser català i va viure a la Ribera de Barcelona. Com més investiga, més certeses en detecta aquest llicenciat en filologia catalana i especialista en la participació de Catalunya en la primera colonització americana. Ara, amb el suport de l’Institut Nova Història, edita El dit d’en Colom (Llibres de l’Índex).
Davant els raonaments incontestables de Bilbeny, la tesi que Catalunya no va participar en la colonització perquè estava molt afeblida per la pesta es considera incerta. Per què es va negar la catalanitat de Colom o que hi participessin comerciants, navegants o l’autoria de les cartes nàutiques catalanes? Bilbeny repta tots els historiadors que es mofen de les seves conclusions a respondre a aquestes qüestions. Bilbeny té clar que la llei de les Índies va servir per dominar la informació i construir i deformar la història perquè fos agradable al poder de Castella. Bilbeny té pendent el doctorat en història moderna, encallat per aquesta investigació. L’estudiós, que es va interessar per la història de Colom perquè volia fer una novel·la històrica, no entén com els historiadors moderns fan «com si la censura política no hagués existit mai».
El llibre inclou tretze articles, alguns dels quals publicats anteriorment, que ha revisat i que reforcen la tesi de la presència catalana en la primera colonització americana, del 1492 al 1520. Bilbeny admet que El dit d’en Colom «és un llibre de circumstàncies» en espera d’altres en què aprofundeix més en les seves argumentacions. Té pendent, per exemple, una revisió de la ciència nàutica de Colom (es regia per les mesures d’alta mar específicament catalanes: una llegua eren 4 milles) o els viatges de Colom (va navegar fins a Groenlàndia, però les cròniques només citen un Joan Colom i no pas Cristòfor Colom).
Pel rei Ferran, un ancià
Bilbeny descarta que el Colom genovès fos el descobridor d’Amèrica, ja que el rei Ferran el tracta d’ancià. En canvi, el barceloní va néixer el 1414 i és molt possible que el rei li signés un permís per circular amb una mula. El mateix Colom es compara amb Abraham (un personatge bíblic centenari) al final de la seva vida. Colom no va ser un plebeu amb sort, sinó que els càrrecs que se li donen i la seva mentalitat són els d’una família amb estudis i estança, com la de la Ribera de Barcelona. Una casa que, per cert, possiblement es va presentar com a garantia per a l’empresa de les Amèriques. Ara la comunitat científica aprova que el segon viatge de Colom devia sortir de Barcelona. Bilbeny feia dues dècades que ho afirmava.
Els nous companys de viatge
Jordi Bilbeny celebra els últims treballs científics publicats per dos estudiosos nord-americans en què certifiquen que Colom era català («aquest país és tan fetitxista que dóna més credibilitat a una tesi si ve d’Amèrica»): la professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, als EUA, Estelle Irizarry argumenta que la llengua de Colom era la catalana. Pel que fa a Charles Merrill, professor de la Saint Mary’s University de Mariland (que acaba de publicar Cossetània sota el títol Colom, 500 anys enganyats), en les seves aportacions, segons Bilbeny, aquest autor sosté «que Colom podia ser català».
Per l’estudiós, la manipulació política de Castella és general: els mariners també eren catalans i la sortida de l’expedició es va fer des de Pals. Des dels anys 20 que Luis Ulloa ja va detectar que la llengua de Colom només podia ser la catalana, hi ha molta literatura respecte d’això. Bilbeny aprofundeix en molts altres camps que refan aquest capítol silenciat de la història. Bilbeny admet que aquests estudis juguen a favor de la seva tesi però que «no n’hi ha prou», es queden en la primera capa de la colonització.
