Ens ha deixat l’ànima del grup
Fa tot just mitja hora m’assabento del traspàs de la Sílvia Martínez, autèntica ànima d’Amer per la Independència (ex Amer Decideix).
No en sé les causes ni les vull saber, però us ben asseguro que Amer no serà el mateix sense ella. A la Sílvia poques coses li importaven més en aquesta vida (després de la seva família, és clar) que la lluita contra la injustícia social (era veu cantant del Moviment Ter-Brugent i de tants altres) i que la croada per aconseguir un Estat Català Independent. Va ser en gran part gràcies a ella que Amer fos el poble de més de 2000 habitants amb una major participació de tota Catalunya durant la Consulta popular per la Independència. La seva empenta es notava en tot moment. Ella era, encara que no ho volgués reconèixer, la locomotora d’Amer Decideix. Qui no la recorda amb posat impassible i amb ferma convicció aguantar durant hores darrere una paradeta a la Plaça de la Vila els dies de Mercat recollint vots, o tan sols per a donar el missatge que el pròxim abril hi havia consulta, i de l’important que era aquella data pel País.
Sílvia, vull pensar que la teva partida no hagi estat deguda a l’estrés i les ànsies que moltes vegades deixaves entre-veure parlant de la injustícia que viu el poble català ja fa temps, segles. De quan em parlaves de les moltes manis i trobades a les que anaves manegant-te-les com podies, o de es últimes notícies que tu sabies i que encara cap mitjà havia reproduït enlloc (i que potser mai reproduiria!)
Sílvia collons ens deixes orfes. Haver treballat amb tu m’ha permès conèixer gent de la talla d’en Vicent Partal, en Jordi Bilbeny, en Xavier Mir, en Miquel Strubell, en Ramon Carner, en Terricabras… tots ells presents en alguns dels molts actes que vam organitzar amb Amer Decideix. Però el que més t’agraeixo és el fet que segurament gràcies a tu ara sóc més independentista que mai. Les teves ganes, encara que sembli mentida per un gandul com jo, se m’han enganxat, i et ben juro que jo seguiré el teu camí fins a poder veure algun dia el nostre País ben lliure. Hòstia i tant que si!
Visca la Sílvia i visca Catalunya Lliure!
Jordi Babot ||*||
El ministre espanyol i dirigent socialista va dir que la independència de Catalunya no seria pacífica
