No us perdeu aquests minuts, la entrevista a Jordi Bilbeny aquesta setmana a Els Matins de l’estiu a TV3.

“La figura de Cristòfol Colom i la seva possible catalanitat torna a ser l’eix central de la nova obra de Jordi Bilbeny. El cap de recerca de l’Institut Nova Història edita el sisè llibre, El dit de Colom. Catalunya, l’imperi i la primera colonització americana (1492-1520), en què exposa contradiccions en la història d’un personatge transcendent.(…)”

Podem recordar tres ocasions en que en Jordi Bilbeny ha vingut a Amer darrerament. I afirmar que en aquest període (2006-2010) ha hagut uns canvis interessants, i bons per la comunicació, entre moltes altres coses. També volem agrair i celebrar la persistència d’investigadors seriosos davant la situació horrorosa en que els catalans ens trobem per la negació i falsejament de la nostra història.

T’adones amic….. t’adones company

El 10 de novembre de 2006, en Jordi Bilbeny va venir a Amer a fer una conferència: “Cristòfor Colom: Història d’una ocultació premeditada”.

“… important atendre a la relació que estableix Jordi Bilbeny entre “retocs” a la història i consciència. (…)”

El 12 de setembre de 2009 vam tenir el gust de tornar-lo a tenir a Amer en la presentació i comentaris d’un documental fet arran i en recolzament dels seus treballs. Un documental d’en Xevi Matò, autor que participà a l’acte i que ens va donar detalls sobre la situació: Presentació del documental “42º: La història prohibida” a Amer

El 18 d’abril de 2010 va ser un dels convidats per Amer Decideix a un dels actes d’informació de campanya en la consulta del 25A al nostre poble:

“Causes i efectes de les consultes”.

A l’enllaç hi trobareu uns vídeos que recullen bona part del que ens va explicar aquell dia de solet fort a la Plaça de la Vila (un altre dia hem de fer-ho sota les voltes, o posar algun para-sol gran.)

Al 2006 havíem de parlar de por, de molta dificultat, foscor, foscors, moltes, per a poder fins i tot parlar i pensar en una cosa tant clara com una recerca històrica i dades contrastables. I havíem de parlar també de força vergonya, la que feien els arguments de determinats historiadors i poders contra el treball d’en Jordi Bilbeny. En altres àmbits (informació, comunicació, pensament,…,) la situació era força similar, i en alguns amb força lligams entre ells.

Al 2009 podem recordar un detall que ressaltà en Xavi Matò: la importància i necessitat de fer córrer els coneixements i informació que ens proporciona la recerca i feina de’n Bilbeny. La importància i necessitat de recuperar la història, de conèixer la nostra història és bàsic. L’endemà d’aquesta jornada es feia la primera consulta sobre la independència a Arenys de Munt, i cal assenyalar-ho, perquè allà es va materialitzar la batalla guanyada contra la por. Una forta batalla contra la por, que hem guanyat, i ens ho hem d’explicar.

La recuperació de la història és fonamental, diem, primer no podem parlar sobre la nostra història, i després d’Arenys e Munt, i de les diferents tandes de consultes, al 2010 podíem parlar força millor, i més tranquil·lament, i a la Plaça de la Vila, sobre el projecte d’independència. Ara pot semblar poca cosa, però és evident que hi ha una bona millora, i que no és casualitat. Sinó que és una clara mostra de la relació entre negació, distorsió i mentida sobre la història, repressió d’idees, pensament, persones,comunicació, i la expressió d’un poble. Què pensaríem si es tractés de qualssevol altre poble del món? Si som civilitzats hauríem de dir que s’ha d’acabar amb el conte, i coses així. Doncs fem el mateix amb nosaltres! Siguem ben conscients i respectuosos també amb nosaltres.

Una mica més endavant podem parlar de la recuperació de la consciència com el que es materialitzà en la manifestació del 10 de juliol d’enguany. Història i consciència, d’aquesta relació ens parlà al 2006 i ho expressà Bilbeny com un toc d’alerta. Consciència, recuperada en part per persones i treballs com aquests que aquí recollim. Gràcies, Bilbeny i companyia.

Com bé assenyala Jordi Bilbeny (6:43):

Què hi guanyaríem si es reconegués que Colom era català?

A més de guanyar el reconeixement internacional dels fets catalans, la fi de la exterminació del nostre passat, de la persecució del coneixement, i de la destrossa de documents que encara ara segueixen desapareixent…,

“(…) nosaltres, el què guanyaríem, és bàsicament interpretar el món d’una forma més versemblant i més real, i sortir d’aquest conte de fades en que ens han incrustat en aquesta mena de decorat infantiliode i sense cap mena de sentit crític ni rigor  documental. Sortiríem d’aquí, i podríem viure una mica més la realitat, a mi em sembla, tal com és.”