El municipi d’ El Vilosell (Garrigues) va realitzar la consulta popular sobre la independència de Catalunya el passat 18 d’agost amb una participació final del 46,3% (78 vots) i un 89,74% de vots a favor del ‘sí’ (70 vots). Els vots partidaris del ‘no’ van ser 6 i els nuls 2.

Solivella aconsegueix un 47% de participació a la consulta sobre la independència

Solivella Decideix valora el 47% de participació

El municipi de Solivella (Conca de Barberà) es va sumar abans-d’ahir, dia 29 d’agost, a les iniciatives dels diversos municipis arreu de Catalunya en la celebració del referèndum sobre la independència amb l’organització d’una consulta popular sobiranista al municipi, de la qual cal destacar l’alta participació, que ha estat d’un 46,88%. El “sí” és va imposar clarament amb un 92% dels vots, en detriment del “no”, que va registrar un 3%.

Les pròximes consultes

Alfarràs (Segrià), Llívia (Cerdanya) i Rocafort de Vallbona (Urgell) prendran el relleu de Solivella per la diada de l’Onze de Setembre; Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) i Figuerola del Camp (Alt Camp) faran la consulta el 26 de setembre; la pròxima tanda important serà el 17 d’octubre, quan la faran Gavà (Baix Llobregat), Gòsol (Berguedà), La Bisbal del Penedès (Penedès), Rubí (Vallès Occidental), Tarragona i Vilallonga del Camp (Tarragonès).

A Barcelona, la data triada és el 10 d’abril de l’any vinent. De fet, encara hi ha força municipis que en preparen, tot i que la majoria encara no han decidit cap data.

D’una altra banda, com va avançar VilaWeb, el 18 de setembre vinent el plenari de la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència elegirà els membres d’una comissió permanent, per reactivar el moviment i gestionar les tandes de consultes pendents, com les del 17 d’octubre i la de Barcelona del 10-A. La comissió gestora que ha convocat el plenari també anuncia que s’hi elegiran nous portaveus.

Decidim.cat convida als electes locals a participar en la trobada de municipis “moralment exclosos” de la Constitució

Decidim.cat convida a participar en la trobada de municipis “moralment exclosos” de la Constitució espanyola que es celebrarà aquest diumenge 5 de setembre al Monestir de Sant Pere de Rodes (El Port de la Selva) als més de 1.400 alcaldes i regidors que té adherits amb l’objectiu de reiterar el compromís del món local per treballar de forma unitària perquè Catalunya pugui exercir el dret de decidir en un futur proper.

Els ajuntaments autoexclosos de la Constitució proposaran una ILP per la celebració d’un referèndum

Representants dels consistoris es reuniràn el proper diumenge a Sant Pere de Rodes per tirar endavant la proposta

El monestir de Sant Pere de Rodes ( Alt Empordà ) serà el marc de la trobada dels alcaldes i regidors dels ajuntaments ‘autoexclosos moralment’ de la Constitució espanyola per continuar avançant cap a la independència. Els 68 consistoris que rebutgen la carta magna, plantegen portar al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en favor d’un referèndum d’independència. L’objectiu de la trobada, que ja ha rebut més d’una vintena de confirmacions per parts dels diversos ajuntaments, és establir una coordinació per seguir impulsant el procés pel qual ‘la nació catalana pugui exercir el dret a l’autodeterminació’.

Convocatòria oberta
La trobada del proper diumenge no està adreçada només als representants dels ajuntaments que s’ha declarat moralment exclosos de la Constitució. L’acte s’amplia també ‘a tots aquells alcaldes i regidors que malgrat els seus consistoris no hagin aprovat cap d’aquestes mocions, se sentin “moralment exclosos a nivell personal”.

Aquest diumenge fan la consulta sobre la independència a Solivella.

“(…) ‘ESTÀ D’ACORD QUE LA NACIÓ CATALANA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA?’

Així doncs, la plataforma “Solivella Decideix” us anuncia que el proper dia 29 d’agost de 2010 es celebrarà en el nostre poble el referèndum sobre la independència de Catalunya, i us informa que per a tots aquells que no hi pugueu ser presents el dia senyalat, es podrà votar de forma anticipada, (…)”

“(…) De les grans ciutats a les viles més petites. A bon ritme i sense pausa,

la consulta popular per la independència va estenent-se per tot Catalunya, fins i tot on no viu ningú. És el cas del municipi de Montferrer i Castellbò, a l’Alt Urgell, format per 26 pobles, 13 de menys de 10 habitants, un dels quals directament deshabitat: les Eres, que té dues cases. De les 1.200 persones empadronades a tot el municipi, 880 tenen dret a vot i la majoria es reparteixen entre Aravell, el Balcó del Pirineu, Bellestar i Montferrer. Tots ells estan convocats a les urnes el diumenge 12 de setembre, però bastants ja han votat per anticipat. (…)”

Figuerola del Camp s’uneix a les consultes sobre la independència de Catalunya

“El municipi de Figuerola del Camp s’ha sumat a la onada de consultes que Catalunya està vivint en els darrers mesos. La data que s’ha fixat és el proper 26 de setembre, quan podran votar tots els veïns majors de 16 anys, que acreditin ser residents al municipi.

Pel que fa al calendari previ a la consulta, està previst que aquest diumenge 29 d’agost es constitueixi oficialment la Plataforma Figuerola Decideix. L’acte tindrà lloc a la Cooperativa, a partir de les 18 hores. (…)”

No us perdeu aquests minuts, la entrevista a Jordi Bilbeny aquesta setmana a Els Matins de l’estiu a TV3.

“La figura de Cristòfol Colom i la seva possible catalanitat torna a ser l’eix central de la nova obra de Jordi Bilbeny. El cap de recerca de l’Institut Nova Història edita el sisè llibre, El dit de Colom. Catalunya, l’imperi i la primera colonització americana (1492-1520), en què exposa contradiccions en la història d’un personatge transcendent.(…)”

Podem recordar tres ocasions en que en Jordi Bilbeny ha vingut a Amer darrerament. I afirmar que en aquest període (2006-2010) ha hagut uns canvis interessants, i bons per la comunicació, entre moltes altres coses. També volem agrair i celebrar la persistència d’investigadors seriosos davant la situació horrorosa en que els catalans ens trobem per la negació i falsejament de la nostra història.

T’adones amic….. t’adones company

El 10 de novembre de 2006, en Jordi Bilbeny va venir a Amer a fer una conferència: “Cristòfor Colom: Història d’una ocultació premeditada”.

“… important atendre a la relació que estableix Jordi Bilbeny entre “retocs” a la història i consciència. (…)”

El 12 de setembre de 2009 vam tenir el gust de tornar-lo a tenir a Amer en la presentació i comentaris d’un documental fet arran i en recolzament dels seus treballs. Un documental d’en Xevi Matò, autor que participà a l’acte i que ens va donar detalls sobre la situació: Presentació del documental “42º: La història prohibida” a Amer

El 18 d’abril de 2010 va ser un dels convidats per Amer Decideix a un dels actes d’informació de campanya en la consulta del 25A al nostre poble:

“Causes i efectes de les consultes”.

A l’enllaç hi trobareu uns vídeos que recullen bona part del que ens va explicar aquell dia de solet fort a la Plaça de la Vila (un altre dia hem de fer-ho sota les voltes, o posar algun para-sol gran.)

Al 2006 havíem de parlar de por, de molta dificultat, foscor, foscors, moltes, per a poder fins i tot parlar i pensar en una cosa tant clara com una recerca històrica i dades contrastables. I havíem de parlar també de força vergonya, la que feien els arguments de determinats historiadors i poders contra el treball d’en Jordi Bilbeny. En altres àmbits (informació, comunicació, pensament,…,) la situació era força similar, i en alguns amb força lligams entre ells.

Al 2009 podem recordar un detall que ressaltà en Xavi Matò: la importància i necessitat de fer córrer els coneixements i informació que ens proporciona la recerca i feina de’n Bilbeny. La importància i necessitat de recuperar la història, de conèixer la nostra història és bàsic. L’endemà d’aquesta jornada es feia la primera consulta sobre la independència a Arenys de Munt, i cal assenyalar-ho, perquè allà es va materialitzar la batalla guanyada contra la por. Una forta batalla contra la por, que hem guanyat, i ens ho hem d’explicar.

La recuperació de la història és fonamental, diem, primer no podem parlar sobre la nostra història, i després d’Arenys e Munt, i de les diferents tandes de consultes, al 2010 podíem parlar força millor, i més tranquil·lament, i a la Plaça de la Vila, sobre el projecte d’independència. Ara pot semblar poca cosa, però és evident que hi ha una bona millora, i que no és casualitat. Sinó que és una clara mostra de la relació entre negació, distorsió i mentida sobre la història, repressió d’idees, pensament, persones,comunicació, i la expressió d’un poble. Què pensaríem si es tractés de qualssevol altre poble del món? Si som civilitzats hauríem de dir que s’ha d’acabar amb el conte, i coses així. Doncs fem el mateix amb nosaltres! Siguem ben conscients i respectuosos també amb nosaltres.

Una mica més endavant podem parlar de la recuperació de la consciència com el que es materialitzà en la manifestació del 10 de juliol d’enguany. Història i consciència, d’aquesta relació ens parlà al 2006 i ho expressà Bilbeny com un toc d’alerta. Consciència, recuperada en part per persones i treballs com aquests que aquí recollim. Gràcies, Bilbeny i companyia.

Com bé assenyala Jordi Bilbeny (6:43):

Què hi guanyaríem si es reconegués que Colom era català?

A més de guanyar el reconeixement internacional dels fets catalans, la fi de la exterminació del nostre passat, de la persecució del coneixement, i de la destrossa de documents que encara ara segueixen desapareixent…,

“(…) nosaltres, el què guanyaríem, és bàsicament interpretar el món d’una forma més versemblant i més real, i sortir d’aquest conte de fades en que ens han incrustat en aquesta mena de decorat infantiliode i sense cap mena de sentit crític ni rigor  documental. Sortiríem d’aquí, i podríem viure una mica més la realitat, a mi em sembla, tal com és.”

Us recordem, sobre el monument que s’inaugurarà el 12 de setembre vinent a Arenys de Munt, que:

El nom de tothom que faci qualsevol aportació serà dipositat dins d’una caixa d’acer al peu del monument per a la posteritat el dia 12 de setembre, quan se’n faci la inauguració, com a símbol de la unitat del poble català en la construcció del nostre futur en llibertat.

Els Comptes per fer les aportacions:

BANC DE SABADELL   0081 5357 30 0001026508
LA CAIXA  ( servicaixa ) 2100 0194 32 0200291400

Celebrem la notícia: El Vilosell també diu “sí” a la independència

“Durant tota la tarda d’aquest dimecres, el municipi del Vilosell (les Garrigues) ha celebrat la consulta sobre la independència de Catalunya. Un cop fetes les votacions de Puigcerdà i Mollet de Peralada el dia 18 de juliol i mentre s’espera la cinquena onada que serà el 17 d’octubre, al poblet garriguenc han votat 78 dels seus 170 habitants censats, dels quals 70 s’han pronunciat a favor de l’Estat propi per Catalunya. Aquesta cita, però, no ha tingut gaire ressò als mitjans de comunicació, i malgrat que han enviat alguns missatges a la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, no han rebut cap resposta. “Deuen estar de vacances”, comenta Vicenç Ferrer, membre de la plataforma organitzadora. (…)”

(I esperem que el plenari de la Coordinadora nacional del 18 de setembre vagi bé)

Felicitats, gent de El Vilosell!
anem sumant, i endavant.

El compromís d’Arenys

L’escultor Jaume Rodri ultima un monument commemoratiu de la primera consulta

El municipi celebrarà el 12 de setembre l’Aplec per la Independència

“Fa gairebé un any Arenys de Munt va deixar l’anonimat d’un poble d’uns 8.000 habitants per situar-se al mapa de la història de Catalunya. El municipi maresmenc va convocar la primera consulta per la independència davant l’expectació de la resta del país. Va ser un salt al buit, sense cap validesa real, però d’un significat enorme i, vist amb perspectiva, d’obertura cap a un nou escenari polític. Era el 13 de setembre del 2009. Com molta altra gent, l’escultor Jaume Rodri es va apropar encuriosit a Arenys de Munt i, tal com narra ell mateix, “sota els plàtans de la riera, al costat de l’amic Barrera”, va veure clar que algú havia de deixar testimoni d’aquell esdeveniment. (…)”

Les consultes sobre la independència: punt i seguit

“El 18 de setembre vinent el plenari de la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència elegirà els membres d’una comissió permanent, per reactivar el moviment i gestionar les tandes de consultes pendents, com les del 17 d’octubre i la de Barcelona del 10-A. La comissió gestora que ha convocat el plenari també anuncia que s’hi elegiran nous portaveus.

Passades les grans tandes de consultes sobre la independència encara hi ha força municipis que en preparen, tot i que la majoria encara no han decidit cap data. La pròxima tanda important serà el 17 d’octubre, quan celebraran una consulta Gavà, la Bisbal del Penedès, Rubí i Tarragona. Abans n’hi haurà a Solivella (Conca de Barberà), el 29 d’agost; a Alfarràs (Segrià), l’11 de setembre i a Bell-lloc d’Urgell, el 26 de setembre. A Barcelona, la data triada és el 10 d’abril de l’any vinent. (…)”

Anotàvem aquests dies notícies sobre els pobles que s’han declarat moralment exclosos de la constitució espanyola, i entre ells hi consta el nostre poble, però això no és cert, a Amer de moment només s’ha aprovat moció de rebuig a la sentència del TC.

Ho aclarim:

Amb data de 21 de juliol de 2010 es varen presentar en Ple a Amer dues mocions en relació a la sentència del Tribunal Constitucional, una presentada per ERC que no es va aprovar, i una presentada per CiU, que es va aprovar per unanimitat.

A la pàgina de la secció local d’ERC hi ha enllaç a notícia i a l’arxiu de text del que es va aprovar (a la web de l’Ajuntament no hem trobat informació, i dels altres grups no trobem informació a la xarxa.)

A la notícia a ElPunt (del 5 d’agost de 2010) es parla d’Amer com a poble que s’ha declarat exclòs de la constitució espanyola, però la notícia no és correcta. (Informem també a la Comissió 100 anys d’estelada, que és la font de la informació al diari.)

Declarar-se moralment exclòs implica uns compromisos, i també implica el rebuig de la sentència del TC, ja que la declaració es fa en relació a aquesta sentència.

Però no a la inversa, rebutjar la sentència no implica la declaració de moralment exclòs. Aquesta és un plus, que en el cas de l’Ajuntament d’Amer encara s’ha de fer. Com ho són també el declarar-se oïdor de la voluntat popular i el dret en la declaració de treballar pel dret d’autodeterminació, i/o oïdor del resultat de les consultes populars i declarar-se compromès a treballar per la independència. Aquests dos passos també li són un plus a la moció de rebuig sol.

A Amer es va aprovar només la moció de rebuig de la sentència. I es va votar, i rebutjar, una moció que incloïa també el treball per la independència. Així, de moment, i a la espera que es presenti a l’Ajuntament d’Amer, i es voti a favor, cosa que esperem es faci, la moció on ens declarem moralment exclosos de la constitució espanyola, de moment la notícia no és correcta en aquest detall.

Al Diari de Girona ho diuen correcte en notícia del 29 de juliol de 2010:

“(…) A dia d’avui fins a 9 municipis de les comarques gironines han rebutjat la sentència del TC: Castelló d’Empúries, Port de la Selva, Vilamaniscle, Palafrugell, Llambilles, Sant Gregori, Pardines, Amer, i Anglès. En el conjunt del territori català, les poblacions que s’han sumat a aquesta iniciativa han estat 33.”

(18/08/2010) – Us oferim el llistat de poblacions que fins ara mateix han presentat mocions per la llibertat

Sis capitals de comarca:
Banyoles (capital del Pla de l’Estany)
Ripoll (capital del Ripollès)
Solsona (capital del Solsonès)
Mollerussa (capital pla d´urgell)
Vic (Osona)
Vilafranca (Alt Penedès)

I 52 poblacions catalanes més:
el Pla de Santa Maria (Alt Camp)
Castelló d´Empuries, Lladó, Port de la Selva i Vilamaniscle (Alt Empordà)
Sant Quintí de Mediona, Subirats (Alt Penedès),
Capellades (Anoia)
Avinyó, Calders, Sallent i Santpedor (Bages)
Palafrugell (Baix Empordà)
Molins de Rei i Begues (Baix Llobregat)
Albagés, Albi i Tarrés (Garrigues),
Llambilles, Sant Gregori i Vilablareix (Gironès)
Amer, Anglès i Vidreres (La Selva)
Arenys de Munt i Argentona (Maresme)
El Brull, Manlleu, Sant Pere de Torelló, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Torelló, Roda de Ter i Taradell, Viladrau (Osona)
Camós, Cornellà de Terri, Crespià, Esponellà, Palol de Reverdit, ,Pardines, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Vilademuls (Ripollès)
la Garriga, Lliçà de Munt, Tagamanent, Sant Pere de Vilamajor i Sant Antoni de Vilamajor(Vallès Oriental)
Vacarisses i Castellar del Vallès (al Vallès Occidental)

També notícies De El Port de la Selva:

Trobada de municipis moralment exclosos de la Constitució espanyola

11/08/2010

“(…) El posicionament pres pels nostres municipis ha anat com mai en consonància amb aquella expressió popular tan contundent i probablement encara podem fer alguna cosa més, de forma unitària, des de la força inestimable que tenim els municipis, i encara més si són de colors polítics i comarques diferents.

És per això que, després d’algun contacte informal amb alguns alcaldes i regidors afectats, des de l’alcaldia del Port de la Selva organitzem una Trobada de municipis catalans moralment exclosos de la Constitució espanyola, el proper diumenge 5 de setembre a l’ emblemàtic monestir de Sant Pere de Rodes, per celebrar-hi una reunió d’alcaldes que visibilitzarà, d’entrada, la xifra poc coneguda de municipis que fins ara hem subscrit aquesta declaració i sobretot ens permetrà explorar la possibilitat d’establir una certa coordinació en un moment com l’actual, en què el nostre país també necessita la implicació dels ajuntaments en la defensa de la llibertat de la nostra nació i de la seva gent.”

Notícies d’Arenys de Munt:

La comissió organitzadora de l’aplec volem que sigui una festa completa de l’independentisme. La trobada a més de tenir un caire reivindicatiu i festiu, li volem donar un fort contingut polític

Per aquest motiu llancem una proposta amb el nom -El compromís d’Arenys de Munt- i aquest text volem que sigui signat per tots aquells càrrecs polítics catalans que estiguin d’acord amb el text i que tinguin un fort compromís amb Catalunya i amb el seu alliberament nacional.

Els màxims representants dels partits que el subscriguin podràn posar la seva signatura en un acte solemne que es farà el dia de l’aplec.

El text és el següent :

EL COMPROMÍS D’ARENYS DE MUNT

Fa un any, el 13 de setembre del 2009 es va celebrar a Arenys de Munt la primera Consulta sobre la Independència.

De llavors ençà, en diverses onades, centenars de pobles i ciutats han celebrat també consultes.

Entenem que amb aquest ampli moviment la ciutadania expressa el dret a l’autodeterminació com a poble, que són drets reconeguts per les Nacions Unides en el Pacte Internacional dels drets Civils i Polítics que va entrar en vigor el 1976 i va ser ratificat per l’Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977 i pel Parlament de Catalunya en tres ocasions (Resolució 98/III de 12 de desembre de 1989, Resolució 679/V d’1 d’octubre de 1998, Resolució de 4 de març del 2010).

Amb motiu del primer aniversari de la primera consulta nosaltres, càrrecs electes dels municipis que han celebrat les consultes i representants polítics del poble català al Parlament Europeu, a les Corts Espanyoles i al Parlament de Catalunya, ens comprometem a què les forces polítiques a les quals pertanyem proposin al Parlament, que sorgirà de les eleccions previstes per aquesta tardor, la celebració d’un referèndum vinculant que permeti convocar tot el poble català per tal que es manifesti sobre la conveniència que Catalunya esdevingui un estat independent.

Així doncs, atès que segons l’article primer del Pacte Internacional del Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides el poble català té dret a determinar lliurement el seu estatut polític i a procurar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural,

DEMANEM a les Nacions Unides i a totes instàncies de cooperació entre països la seva atenció sobre aquesta inquietud del poble català i el seu suport a l’exercici del dret a l’autodeterminació reconegut per la legislació internacional.

Arenys de Munt, 12 de setembre del 2010

Actes de setembre de 2010:

dia 10 al vespre: Marxa de torxes per la independència Amer 2010, lectura de manifest, i detalls dels que anirem informant quan els acabem de definir o en tinguem notícia.

dia 11: participació en els actes de la Diada: a Santa Brígida amb l’esmorzar a que ens convida cada any la secció local d’ERC, als actes institucionals a la Plaça, i als propis d’Amer Decideix en que us volem donar a conèixer projectes i alguna proposta i sorpresa.

Si hi ha crida a la manifestació massiva a Barcelona, organitzarem autobusos en conjunt amb els pobles veïns. Sembla que hi ha qui fa el sord del que succeí el 10 de juliol passat, i que això farà menester que ho tornem a dir alt i clar. Les vegades que calgui ho hem de fer. Enguany els esdeveniments fan que tinguem al davant una Diada nacional per la independència, perquè hem vist prou clar que sense estat propi ens quedem sense nació, ni llengua, ni competències o capacitat de decidir pròpies, sense veu. Ens hem de fondre en el marc constitucional espanyol i la indissoluble, o hem de de ser solubles i oberts per a formar part del món i amb veu pròpia.

dia 12: participació al 1er Aplec per la independència a Arenys de Munt. A l’apunt del 5 d’agost en trobareu detalls i enllaç. També organitzarem autobusos en conjunt amb els pobles veïns. I aprofitem per a recordar-vos un detall important per la implicació en l’acte i la commemoració de la primera consulta per la independència. Ens informaven des d’Arenys:

“El nom de tothom que faci qualsevol aportació serà dipositat dins d’una caixa d’acer al peu del monument per a la posteritat el dia 12 de setembre, quan se’n faci la inauguració, com a símbol de la unitat del poble català en la construcció del nostre futur en llibertat.

Els Comptes per fer les aportacions:

BANC DE SABADELL   0081 5357 30 0001026508
LA CAIXA  ( servicaixa ) 2100 0194 32 0200291400

Per això, us demanem que feu extensiu aquest comunicat a totes les persones de la vostra població”

Fe-ho córrer! D’Arenys de Munt al món, podem dir, i nosaltres, passant per Amer, i per cada poble del país.

Ja veieu que hi ha feines en marxa, i moviment. I, com varem anunciar, Amer Decideix continua treballant: per la independència i pel respecte al poble, la seva veu i el vot. Els vots i participació ja recollits en les diferents consultes, les que encara estan en marxa, el que tot plegat ens ha permès veure, i sobretot després del 10 de juliol, ens fa més clar que mai no ho havia estat que no podem ni badar, ni afluixar, ni excusar de cap manera la responsabilitat individual i col·lectiva pel que fa a la situació política del país i la expressió democràtica.

Òmnium va fer una crida a manifestar-nos, i varem ser molts catalans els que deixàrem clar el 10 de juliol que tenim voluntat pròpia, veu pròpia, realitat, anhels, projecte i dignitat propis. I també varem poder comprovar col·lectivament que tot això no hi té cabuda en el marc de l’encaixonament a l’estat actual, ni en la precària democràcia de a votar i a callar però jo no hi entenc…….. Els ciutadans hem de triar ara si volem exercir com a tals, ben informats i actius, o si volem seguir sent súbdits inconscients i irresponsables.

Tenim un setembre important: continuarem informant, i us convidem a participar i col·laborar en el que vulgueu.

Flama de la consulta, Amer 24 d'abril de 2010

Recordem la flama de la consulta, que encenguérem el 24 d’abril passat en gest de benvinguda a la consulta sobre la independència a Amer el 25A.

Recordem l’acte de reafirmació i la sardana de germanor a la Plaça de la Vila, que arrencava en una marxa de torxes a l’Estació.

(Als qui en coneixeu d’història del poble: ens podríeu explicar si ha hagut, i quan i quantes, i de quines menes, de marxes de torxes, si se n’havien fet a Amer abans? Podeu afegir els detalls als comentaris, o si no posar-vos en contacte amb l’associació.)

Tornant a la flama, és símbol d’una tasca feta al poble, pel poble i per la recuperació d’una veu i vot que ens varen estar manllevats fa anys, molts anys. Una afirmació, veu i vot catalans, que en els darrers anys després del franquisme han estat vestits d’espera, i espera, i espera, tu espera mentre fabriquem oblit, confusió i conformisme…. o altres variants d’eufemismes. Una afirmació i expressió de detalls polítics i socials, bàsics i importants, que actualment ja no podem mantenir més temps ni enllosats ni amagats. Anem també recuperant la història i la memòria, i les passes en la internacionalització de la situació també han ajudat a poder veure’n problemes i solucions.

Detall de la Marxa de torxes, Amer, 24 d'abril de 2010

Hi ha batalles d’idees, de poder, de mitjans en jocs estranys d’informació i desinformació. De les idees podem dir que hem guanyat per la claredat donada la possibilitat de fer debat: la independència està sobre la taula per les properes eleccions, i això és èxit del moviment i de la consciència general. Ho és pel simple exercici d’una participació política de democràcia polida i ben informada (observeu que malgrat tanta feina contrària i de desdibuix, podem dir que amb les consultes que hem organitzat la gent, hem aprés a entendre com va això de la informació i la relació amb la nostra experiència i comunicació properes).

Ha estat un èxit ciutadà significatiu, propiciat en part per la feina de les consultes i la implicació de la gent, de nosaltres, de tothom. Hem guanyat la batalla de la recuperació de la consciència, la individual i la col·lectiva, i ens hem de felicitar per la part que ens toca i pel que això pugui permetre en present i futur. Per a aconseguir que tiri endavant no podem badar, però.

Acte de la Flama de la consulta a la Plaça de la Vila, detall de la encesa

El moviment per la independència té una història llarga, podeu trobar alguns detalls a la pàgina de la Comissió 100 anys d’estelada (i tornem a convidar els veïns a que expliqueu el que en coneixeu de la història local). Quedem-nos ara, per mirar de situar en l’actualitat la Diada nacional d’enguany, amb el moviment d’ençà la manifestació del 18 de febrer de 2006 fins el 10 de juliol passat en la resposta catalana a les pretensions del Tribunal Constitucional.

El 2006 va ser una arrencada amb una bona dosi d’aire i contacte entre la gent, demanàvem que no es retallés a Madrid l’estatut que havia aprovat en nostre Parlament. Aquesta manifestació va propiciar l’aparició de plataformes que en permetessin continuïtat, trobades, xocs, informació, contacte, poliments. Va continuar, i el procés de creixement, converses, trobades, i mobilització aquí, a Brussel·les, a Ginebra, a Barcelona, arreu, així com la possibilitat de fer-ne debat públic (al carrer i a la xarxa) més o menys reeixit. Tot plegat ens ha dut fins aquí, després de la clara i gran manifestació el 10J a Barcelona. Òmnium Cultural continua en marxa, i d’Amer Decideix ens hi adherim, i us convidem a fer-ho, al seu Manifest per l’11 de setembre de 2010.

Manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona, detall de la marxa

Una altra estona podem recordar-ne detalls del període, han estat moltes i diverses feines feixugues, de les que en podem celebrar els èxits, uns quants. Com ara aquest setembre de 2010 que tenim al davant.

Us animem i esperem, en la ganes i en la participació als actes, així com en la col·laboració qui s’hi vulgui apuntar, i sobretot, sempre, en l’acció política informada, conscient i responsable.

Manifest d’Òmnium Cultural per l’Onze de Setembre

La manifestació que el dia 10 de juliol va convocar Òmnium Cultural, juntament amb centenars d’associacions, sindicats i partits polítics catalans, va rebre una resposta popular massiva als carrers de Barcelona. Absoluta. Un milió i mig de persones van fer seu el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

La constatació que Catalunya és una nació respon a una realitat històrica i social, així com a una voluntat de futur, avalada majoritàriament pels representants democràtics del poble de Catalunya al seu Parlament. És una constatació que inclou també el nou Estatut d’autonomia, tot i que el Tribunal Constitucional l’hagi volgut desvirtuar reduint-la al folklore sense vinculacions jurídiques. La segona part del lema de la manifestació –que és alhora un compromís– va més enllà. Implica una acció. Una acció contra la mateixa sentència del Constitucional que ha desvirtuat la voluntat majoritària de l’electorat català expressada en referèndum. Una acció perquè ningú continuï decidint en nom dels catalans i catalanes. Perquè siguin aquests qui decideixin el grau de sobirania del seu país.

Per això, no n’hi ha prou amb la reivindicació. Cal assentar les bases que possibilitin i vertebrin la decisió del poble de Catalunya. Després de la manifestació, cal, doncs, actuar amb coherència. En aquest sentit, davant aquest 11 de Setembre, Òmnium Cultural:

1) Fa una crida a totes les associacions i organitzacions que van assistir a la manifestació perquè vagin més enllà. Perquè renovin l’esforç col•lectiu que pressioni els partits per avançar en el projecte nacional compartit.

2) Apel·la a tots els catalans i catalanes a prendre consciència de l’agressió que viu el país i que siguin protagonistes de les actituds transformadores que necessita aquest moment històric, així com de l’exigència nacional ambiciosa que requereix.

3) Reconeix l’esforç dels partits polítics catalans, que han superat l’estratègia electoral, per haver pactat al Parlament una declaració conjunta contra la sentència del Tribunal Constitucional, encara que hagi estat de mínims. Lamentant, però, que aquesta no s’hagi pogut traslladar al Parlament espanyol.

4) Demana als representants polítics del poble català, després de les pròximes eleccions, una línia coherent amb aquest compromís nacional.
5) Es compromet a seguir treballant el lideratge de la societat civil per restar alerta davant qualsevol invasió que conculqui la voluntat democràtica dels poble català i el seu dret a decidir.

Som una nació. Nosaltres decidim!
Barcelona, 11 de Setembre de 2010