Així ens haurem plantat ja al quart dels set assalts, a l’equador. N’hem fet tres i ens en falten tres. Els set assalts han sofert algun canvi. La consulta de Barcelona, per exemple, s’ha acabat proposant per a l’abril de l’any vinent, cosa que permetrà preparar-la millor i permetrà presentar-la amb l’èpica de tot un país abocant-se a la capital. I pel mig han sortit també les consultes del 30 de maig a Sabadell i del 20 de juny a Mataró i a diverses poblacions del Baix Llobregat. I s’ha posat data també per a una nova concentració de la Plataforma pel Dret de Decidir, el 12 de juny, i per a una Conferència Nacional que s’està preparant pel 4 de juliol, tal com va publicar al seu moment Acte de Sobirania.

Tot això, per preparar amb força el cinquè assalt, el resultat del qual determinarà si podem continuar executant el pla A o si cal activar el pla B. Però anem a pams. Cada cosa al seu moment. Una de les virtuts que presenta el nostre procés és que s’està produint la confluència de diversos grups humans a cada assalt. Fa molts anys que sóc independentista, però vaig conèixer nous independentistes el 13-D, en vaig conèixer més encara el 28-F i encara de nous el 25-A. Per això afirmo, amb coneixement de causa, que cada cop en som més, que la massa social creix a cada dia que passa i que ens anem retrobant, amb noves cares que se sumen a la inèrcia, a cada assalt. Per tant, no cal que us ho torni a dir: dissabte, el proper assalt és a Ginebra.”

De la coordinadora Amer Decideix hem de dur representació: dissabte a Ginebra, de recolzament allà on es preparen noves consultes,  pel 12 de juny hem de preparar material per a fer ben visibles totes les coordinadores locals a la manifestació a Barcelona, i hem de ser-hi a la Conferència Nacional del 4 de juliol.

De moment, dissabte:

8 de Maig davant la seu de l’ONU a Ginebra.