Terricabras: Present i futur de la independència
DILLUNS, 26 D’ABRIL DEL 2010 | Països Catalans
Avui el tema de comentari em ve donat: les consultes sobre la independència fetes ahir i dissabte en 213 localitats catalanes. Aquesta vegada ningú no ha comès l’error de dir quanta participació hi havia d’haver, senzillament perquè aquestes consultes obren un camí tan nou, tan sorprenent, en la participació democràtica dels catalans, que és impropi voler-ho reduir tot a una qüestió de quantitat, de nombre de persones votant. No dic que aquest punt no sigui important. Ho és. I hauria estat bé que haguessin anat a les urnes moltíssims ciutadans més, però aquí s’han de repetir algunes de les coses que ja s’han dit altres vegades: són consultes fetes sense cap ajut institucional, sense cap utilització pròpia dels grans mitjans de comunicació, com són les ràdios o la televisió nacionals, rebaixant l’edat de participació a 16 anys i convidant a participar els immigrants (dues coses que eixamplen molt el cens i que fan més difícil un resultat esclatant).
Si es tenen en compte tots aquests punts que, de fet, mostren que les consultes són un exercici espectacular de bona fe democràtica, d’estil obert i inclusiu, d’il·lusió col·lectiva i transversal, llavors ens adonarem que el resultat, tot i ser secundari, és senzillament boníssim.
El Pati Descobert: 25 d’abril: èxit o fracàs?
Publicatabril 26, 2010 Catalunya , Consultes independència , Democràcia , independència
Després de dur a terme un anàlisi estadístic, les característiques dels municipis que decidien aquest 25 
d’abril auguraven que en cas que els patrons de comportament de les dues anteriors tandes es complissin, la participació quedaria una mica per sota del 17%. Això sortosament no s’ha complert, ja que la participació ha quedat pràcticament 3 punts per sobre del previst.
Com podem esperar aquest diferencial de participació entre el que s’esperava i el que s’ha obtingut? doncs tenint present que els mitjans de comunicació han fet igualment per aquesta tanda el buit informatiu, gran part de la variança en la participació esperada i obtinguda ha de venir explicada per la qualitat de la publicitació de les consultes. Un anàlisi posterior haurà de confirmar aquesta hipòtesi, però sembla bastant clar que les plataformes que han celebrat una consulta aquest diumenge han treballat molt i ho han fet molt bé, probablement fins i tot coneixent els errors que s’havien comès en les darreres tandes.
I és especialment en els municipis més grossos on hi ha hagut la diferència: a Girona, on s’ha registrat una participació 6 punts i mig per sobre del que s’esperava (21,4% contra 14,9%); a Reus, 7 punts per sobre (14,4% contra 8,1% previst); Olot, 7,5 per sobre (26,5% contra 19%); Granollers 5,4 punts per sobre (17% contra 11,6% previst) o Manresa i Igualada, ambdues tres punts per sobre.
Les consultes d’aquest diumenge doncs frenen el gran temor que hi havia entre amplis sectors del sobiranisme d’obtenir una altra disminució de la participació, i demostren encara la validesa d’aquests processos. La batalla de les grans ciutats, fins ara bastant inèdita, s’ha superat amb nota, posant de manifest que la feina ben feta té les seves recompenses. Podem concloure, sense cap mena de remordiment, que aquest diumenge els catalans i la democràcia han tingut un gran èxit!
Xavier Mir: Que dur que és tornar al país
(entre altres coses pel titular d’El Periódico) “(…) el titular de l’edició en castellà d’El Periódico: “Pinchazo soberanista”. Misèria, misèria i més misèria. Benvingut a casa! (…)
Benaventurats, però, els qui tornen a casa i reben per totes bandes, perquè d’ells és el regne… Bé, d’ells serà o 
ells faran, més aviat, la república. Perquè un 20% de participació no és ben bé un “pinxassu”. I aquests titulars que fan riure es veuran, d’aquí a uns mesos, com el que són: intents desesperats de manipular la realitat, intents desesperats d’imposar una determinada visió de les coses, la que convé a una minoria. I aquesta minoria fa temps que està punxant. Qui és l’últim a riure’s de la roda punxada de l’altre riu molt millor.
