La idea de l’acte “Causes i efectes de les consultes” és bàsicament la de provocar quatre coses:

- Informació de detalls sobre el referèndum en marxa pel que fa a antecedents, detalls que ho han fet menester, importància del fet, reaccions que ha provocat i va provocant, previsions, plans, feines en marxa i de la mà de les consultes, etc.

- Oportunitat de tenir a la nostra Vila persones que ens poden fer cinc cèntims de manera capaç, rigorosa, actual, clara i honesta. Tot un valor.

- Aconseguir que aquestes aportacions ens arribin als veïns d’Amer i a tothom que s’hi apuntin a venir el 18 d’abril a la Plaça de la Vila, i que participació i informació esdevinguin conversa fructífera.

- Goig si els punts anteriors es donen i van acompanyats de l’èxit de la crida a la participació i implicació d’amerencs i amerenques en la consulta, la d’Amer, la de pobles i ciutats veïnes, la del país.

D’Amer Decideix enviem un agraïment als convidats. Hem de pensar que duen mesos viatjant i parlant a molts pobles i ciutats per a recolzar les coordinadores locals i tot aquest procés del referèndum. Gràcies per l’esforç, i per acceptar la invitació.

Aquí teniu uns vídeos, alhora que presenten a Josep-Maria Terricabras, Vicent Partal, Xavier Mir i Jordi Bilbeny, ens situen en moments interessants per entendre, això, de causes i efectes de les consultes……

Abril de 2006, Jordi Bilbeny:

Setembre de 2006, Xavier Mir:

Desembre de 2009, Vicent Partal:

Febrer de 2010, Josep Maria Terricabras:

Bill Buxton assegura que quan el rei Carles el Calb va posar els seus dits plens de sang en l’escut del comte Guifré el Pilós és el primer cas de ‘multitouch’
AVUI.cat
Barcelona
Ult. Act. 22/03/2010 10:48 gran | petit 4 opinions
Un dels principals investigadors de Microsoft, Bill Buxton, utilitza la llegenda de l’origen de la senyera per explicar la tecnologia multitouch o multitàctil, que permet, per exemple en el cas de l’Iphone utilitzar els dits sobre la pantalla per fer servir aquest aparell. Aquesta informació ha estat recollida pel diari The Seattle Times en l’article Mix10: The hit list of metaphors from Microsoft Reasearcher Bill Buxton.

Segons explica el Col·lectiu Emma, un grup de catalans que es fa ressò de les informacions que surten publicades arreu del món sobre Catalunya, Buxton explica com abans de morir el rei Carles el Calb l’any 897 va posar els seus dits plens de sang en l’escut del comte Guifré el Pilós en un escut daurat, i que d’aquí va néixer la bandera catalana. Per Bill Buxton aquest va ser el primer cas de multitouch de la història i així ho explica en les seves conferències.

La incògnita és saber com Buxton ha conegut aquesta llegenda de la història de Catalunya, que ara està tenint un ressò internacional gràcies a les seves explicacions.

www.ccn.cat

1. La Independència fa goig.

No per tenir-la en estoig.

2. Catalunya la desitja..
Ara és temps de moure fitxa.

3. Al Maresme, en un poble,.
creix un sentiment molt noble.

4. Veïns i l’autoritat.
tenen fe en la llibertat.

5. Un conjunt d’emprenedors.
amb seny i enginy, d’un bon tros,

6. referèndum volen fer.
i ja es llencen al carrer.

7. Trobades per tots cantons.
de moltes comissions.

8. En un ple, l’Ajuntament.
ho recolza. Molt valent!

9. Vénen les dificultats .
i cops de tots costats.

10. Un jutge del gran jutjat.
vol tallar-ho tot plegat.

11. El batlle, home tossut,.
no vol passar per l’embut.

12. “Referèndum” mudarà.
per “consulta popular”.

13. Per fi el tretze de setembre,.
A VOTAR!, es pot entendre.

14. Com Ca la Vila no val,.
es farà al Centre Moral.

Clic: Auca amb dibuixos »

15. Pels carrers s’hi veu gent
amb estelades al vent.

16. Els arenyencs ben trempats
cap a l’urna van mudats.

7. Catalans del front actiu
vénen a portar caliu.

18. Els fatxes fan rebombori.
Llur bram és ben irrisori

19. Votà el quaranta per cent,
un percentatge decent.

20. En conèixer el resultat
un crit al cel ha pujat.

21. Per la independència: SÍ.
I fem visca amb un bon vi!

22. El poble d’Arenys de Munt
ha creat un nou costum.

23. El costum del bon votar
i que arreu s’adoptarà.

24. Arenys de Munt té presència:
Bressol de la Independència

2009, Text:
Ramon Cuéllar i Sorribes

Els sota signants manifestem que tota persona té uns drets individuals i col·lectius inherents, d’acord amb allò que estableix la Declaració Universal dels Drets Humans i el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides. D’aquesta manera es desprèn que tots els pobles tenen dret a decidir per ells mateixos.

És per això que nosaltres, com a ciutadans provinents d’una àmplia pluralitat de sectors laborals, socials i polítics, donem suport a la plataforma ciutadana Olot Decideix (dins La Garrotxa Decideix), que té per objectiu convocar tots els veïns d’Olot majors de 16 anys perquè participin amb el seu vot —afirmatiu, negatiu o en blanc— al Referèndum que es farà el proper 25 d’abril, amb la pregunta següent: «Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?».

Aquest Referèndum s’afegeix als que s’han fet anteriorment a la resta de municipis de la Garrotxa i a centenars de viles i ciutats del Principat, amb el desig que tothom pugui expressar lliurament la seva opinió.  Amb aquest manifest, fem una crida a tots els olotins a treballar a participar-hi per assolir un referèndum massiu i exemplar. Ningú no ens pot prendre el dret a decidir i tots els partidaris de la democràcia tenim el noble deure d’exercir-lo des del respecte, la tolerància i la pau. (llegir)

(més…)

Avui a mercat ha estat un matí d’informació i notícies.

Hem repartit còpia i enllaç a la pàgina d’Amer Decideix de les darreres tres entrades i de la felicitació als pobles veïns.

Hem trobat que encara hi ha gent que no tenia idea del referèndum, ni de les consultes que s’han anat fent d’ençà el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt. De manera que enllaço a un recull que vaig fer, i per la propera setmana hem de preparar i dur a la Plaça una petita cronologia, i un vídeo que en reculli detalls de la història i actualitat.

Insistim en els punts següents:

- El 25 d’abril de 2010 a Amer fem la consulta per la independència. Es tracta d’un referèndum nacional, fet en diferents fases, que arrenca el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt, i que ja ha tingut dues jornades més en els dies 13 de desembre de 2009 i 28 de febrer de 2010.

- Pot votar tothom que hagi fet els 16 anys i estigui empadronat a Amer. Si al DNI o altra identificació no hi consta s’ha de demanar a l’Ajuntament un certificat d’empadronament.

- Volem aconsseguir una alta participació i un vot ben informat.

- La informació és fonamental, l’anirem aportant cada setmana al mercat, així com amb els diferents actes que organitzem.

Hem fet cafè amb llet i galetes, i algun dineret hem recollit. Poc a poc, em sembla que arribarem a cobrir les despeses.

Redacció
El diari econòmic ‘Financial Times’ ha valorat Catalunya com a la regió del sud d’Europa amb millors perspectives econòmiques de cara al futur. Un reconeixement que s’ha plasmat en el lliurament del premi ‘European Regions and Cities of the Future’ que s’ha celebrat aquest dimarts a Cannes (França) i que la publicació anglesa ha atorgat a l’agència ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya.

Els premis ‘European Regions and Cities of the Future’ es basen en la valoració duta a terme pel ‘fDi Markets’, la publicació especialitzada en inversió estrangera del ‘Financial Times’. En l’elaboració dels diferents rànquings es tenen en compte factors com el potencial econòmic, els recursos humans, l’anàlisi de cost-efectivitat, la qualitat de vida, les infraestructures, el clima pro-empresarial i les estratègies de captació d’inversió de les regions.

Fregant el ‘top ten’ de les millors regions
En la categoria de regions del sud d’Europa, el ‘fDi Markets’ ha valorat Catalunya per davant d’altres regions com la comunitat de Madrid, la regió de la capital portuguesa de Lisboa, o la Llombardia i el Piemont italianes. Aquest és la primera vegada que Catalunya participa en aquest estudi, i ocupa també bones posicions en les altres categories en què es divideixen els premis. D’aquesta manera, en el rànquing global de les 25 millors regions europees del futur Catalunya ocupa l’onzena posició per davant de Baden-Württemberg, Västsverige i Brussels Capital Region. Catalunya és la única regió espanyola situada entre les 25 primeres.

En aquesta edició, que engloba el període 2010-2011, han participat 233 ciutats europees i 142 regions del continent. Aquest any la fDi ha revisat la metodologia dels guardons per incloure 75 indicadors de la capacitat d’atracció d’inversions i potencial de desenvolupament econòmic. La primera edició del certamen va tenir lloc en el període 2004-2005.

Invest in Catalonia d’ACC1Ó, especialitzada en la promoció i captació d’inversions a Catalunya, ofereix serveis d’assessorament adaptats a les necessitats de les empreses que estudiïn establir-se o expandir el seu negoci a Catalunya. Aquests serveis s’ofereixen de forma confidencial i personalitzada.

No us perdeu l’article d’Hèctor López Bofill a l’Avui:

El poder de les consultes

“Es pot intentar ridiculitzar o menystenir, però que en unes consultes organitzades des del voluntarisme i sense recursos s’obtingui al voltant d’un 25% de participació i que unes 245.000 persones hagin votat per un Estat propi és un èxit sense pal·liatius per a l’independentisme. Les dades situen Catalunya, al principi del procés, en una posició molt més avançada d’aquella en què es trobaven la majoria de comunitats polítiques en els primers compassos de l’experiència que els duria a convertir-se en Estats. (…)” (llegir)

“(…) Quina participació hi hauria si el referèndum d’independència pogués comptar, per exemple, amb els 8 milions d’euros per partit amb representació parlamentària que el govern espanyol va concedir per a la campanya del referèndum sobre el tractat constitucional europeu l’any 2005? A quina mobilització ciutadana assistiríem si la independència centrés el debat públic de tots els mitjans de comunicació d’aquí i de fora? Les consultes populars fins ara convocades, sostingudes només amb la il·lusió i l’energia del moviment cívic, ens revelen que una eventual implicació oficial faria ascendir els percentatges tant de participació com de suport a l’independentisme a les cotes requerides pels estàndards internacionals (…)”

Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis, parla de l’importància de l’implicació de l’empresariat perquè assolir la independència de Catalunya.

“15.03.2010 – 21:03 – Països Catalans